Com a casa…

Ara que la vida a l’escola ja està en ple funcionament, comencem a veure que cada cop us hi aneu sentint més a gust! Cada vegada és més habitual veure-us explorar amb tota la tranquil·litat del món qualsevol racó, sabent que podreu dedicar-hi el temps necessari perquè les vostres descobertes són importants.

També ens agrada observar com la convivència està ajudant a crear uns vincles que esperem que dia rere dia es vagin forjant. La quotidianitat de la qual està impregnada l’escola provoca situacions en les quals l’afecte, la tendresa i la complicitat es deixen veure de manera cada vegada més freqüent.

Ens agrada observar que us sentiu com a casa!

Anuncis

Bones sensacions!

Ja fa un mes que el curs va començar a la classe dels Castellers. Els primers dies van ser moments de trobada, de coneixença entre mestres, infants i famílies, d’anar-se fent als espais. També moments de separació a l’inici del dia i de retrobament al cap d’unes hores, moments de manifestació de la pena i de descobrir un nou món de possibilitats a l’abast.

collage 2Collage 3

Mica en mica tots heu anat trobant -vos còmodes amb la nova situació, gaudint de l’entorn, les descobertes i les noves relacions. Cada cop més els moments de calma s’han anat incrementant i han donat pas a un joc que parteix dels vostres interessos.

COLLAGE1

Esperem que aquestes bones sensacions inicials ens acompanyin durant tot el curs!

Quan tot flueix…

Ja som al 3r trimestre i el joc dels infants a l’escola, amb ells,  va evolucionant. Els infants s’atreveixen a desplaçar-se a espais diferents de la seva classe ja que les novetats que això els ofereix ja no els suposa un trasbals, sinó un descobriment del qual gaudir: materials diferents, nous elements amb els quals experimentar,…

 

També els nous espais a la classe, pensats per garantir les noves necessitats de joc que els van sorgint, els conviden a un joc cada vegada més imitatiu. El grup s’ha anat consolidant, i això s’entreveu durant les estones compartides als espais, on sovint es respira un ambient de complicitat, diversió i entusiasme.

 

Fent l’arri -arri tatanet a les nines, pujant una escala per després saltar, jugant a amagar-se per després fer una sorpresa als companys, dient “fotoooo!” sostenint el telèfon mòbil i apuntant a on es vol fer el retrat, remenant la sopa al a cuina i oferint-ne un cullerot a qui es té al costat  … Expressions espontànies d’afecte i tendresa, de consciència dels altres i farcides de ganes d’aprenentatge constant a través de les vivències!

 

Famílies a la classe

Les famílies sou una part fonamental de la vida a l’escola, i els infants gaudeixen de la vostra companyia. Al entrar als matins o bé al sortir, comparteixen estones amb vosaltres: amb els pares, mares, avis, tiets… propis o bé els dels companys i companyes. Dia a dia us heu anat coneixent els uns als altres i als infants els agrada saludar-vos, asseure’s a prop vostre per escoltar un conte explicat per vosaltres, gaudir de les vostres paraules afectuoses,… Tots i totes els qui veniu a la classe en un o altre moment formeu part de la petita família que tenim ; és difícil poder captar aquests moments, però aquí teniu un petit tast dels que hem tingut sort de poder retratar.

 

 

Mans que pensen…

Una de les propostes que oferim als infants és la possibilitat de manipular amb contenidors i estris diversos materials com la farina de galeta, que us mostrem en aquestes imatges.

 

La concentració és màxima quan oferim aquestes safates. De forma espontània els infants toquen la farina, la deixen caure des de certa alçada per observar-ne l’efecte “cascada”,… A la vegada, l’agafen amb pales o pots petits per anar omplint altres recipients i, d’aquesta manera fan, sense saber-ho, comprovacions de capacitat i mesura. Per exemple, posant una mica més al pot vessarà? O quina inclinació és la màxima possible perquè la farina es mantingui al pot o caigui al buit?

 

Un gran treball de coordinació entre ulls, mans i ment, i un gran plaer pel tacte i la vista.

Els àlbums de fotos

Després de Nadal heu anat portant els àlbums de fotos dels vostres infants i els hem presentat com una proposta més a la classe. Al grup dels Castellers han tingut una molt bona acollida, ja que els infants senten que les seves famílies i les dels seus companys són importants i hi tenen cabuda en el dia a dia a la classe, enfortint el vincle entre infants, família i escola.

És habitual veure’ls concentrats fullejant els àlbums dels companys, o mirant els propis assenyalant cada cara coneguda i anomenant qui són: “Papi, “Mama”; “Iaio”,… diuen. Això ens permet als adults que passem estona amb ells parlar-los sobre la quotidianitat familiar, de manera que es creen situacions comunicatives  agradables.

-“Veig que aquí estaves a la platja!”

-“Sí, mama.” (assenyalant a la mare amb entusiasme).

-“Sembles molt content, devia ser divertit jugar amb la sorra!”.

D’aquesta manera, els infants senten que la seva vida fora de l’escola és valorada, que ells i el seu entorn són acollits i tinguts en compte. Gaudeixen, també, observant les fotografies dels altres infants; ara que ja porten un temps de convivència d’alguna manera també incorporen els familiars dels altres com a coneguts amb els quals sovint també interaccionen quan vénen a buscar els seus fills, néts, nebots,…

Com veieu, es tracta d’una manera molt bonica de compartir amb els altres el caliu familiar i fer-lo extensible a aquesta petita comunitat que estem forjant aquí a l’escola.

Una tornada amb ganes i energia!!

Fa un parell de setmanes que els infants de la classe dels Castellers s’han reincorporat a l’escola després de vacances i ho han fet amb moltes ganes!! Sembla que cadascú ha trobat el seu lloc, i l’interès per descobrir cada proposta és més viu que mai!!

Una de les propostes de més èxit són alguns dels contes que expliquem. Els demanen cada dia, perquè els coneixen i els agrada participar del que ja saben que passarà! El Paff, Papallona Papallona,… Són alguns dels títols més sol·licitats. O, com no:  “De què fa gust la lluna?”, es pregunten alguns animals com la girafa, el lleó, la zebra, el mico… Pugen al cim d’una muntanya per intentar agafar-ne un trosset i saber quin gust té. Poc a poc s’enfilen els uns sobre els altres tot fent una torre i cada animal “allarga el cap, estira el braç i diu: ai ai ai que no arribo“. Quan per fi aconsegueixen tocar-la agafen un bocí i la tasten, i als infants de Castellers els encanta també tastar un bocí de lluna! Gaudeixen molt i estan molt atents a tots els esdeveniments, com podeu veure a la foto!

DSC04945.JPG

Altres propostes que han gaudit d’una gran acollida pels infants són, per exemple, l’expressió artística amb guixos sobre les pissarres, que els permeten fer traços i gargots de gran amplada si així ho desitgen.

 

Els blocs de construcció de cartró que el Tió ens va regalar al desembre també són un material que els desperta interès, ja que els ofereix un gran ventall de possibilitats. Fileres i passarel·les sobre les quals passar mantenint l’equilibri, torres molt altes que després es fan caure per tornar a construir-les…

 

Com veieu, aquí a l’escola no es para mai de provar i aprendre!