Un trosset de camí junts.

Ara que ja s’acaba el trimestre, ens adonem de la quantitat de moments que hem viscut!, tenim ganes d’aprendre, de conèixer, de créixer.

Gaudim dels moments en grup, pero també necessitem estones més individuals. Ens agrada la gresca i la xerinola, ballar…i també escoltar les audicions, parar atenció als contes i comencem a imitar accions de la vida quotidiana, fent el món a la nostra mida.

Mostrem entusiasme i interès en fer-nos autònoms i ens sentim alegres quan ens ho reconeixen…

Tot just comença el camí, però ja hem fet un trosset com a grup i l’experiència esta sent enriquidora, intensa i plena de reptes.

Anuncis

Ens anem familiaritzant amb l’escola

Ja fa unes setmanes que hem començat el curs, per alguns infants ha estat una entrada més fàcil i ràpida, ja havien passat per l’experiència l’any passat, i tot i que hi ha hagut novetats, el repte estava passat. Per altres ha estat una nova aventura, separar-se de la família, integrar altres adults, i aprendre a confiar i deixar-se acompanyar. Això suposa un gran esforç pels infants, per les famílies i junts estem construint la base d’una llar que mica en mica, els infants començaran a sentir com a pròpia.

Imatges de la classe de la mula, primeres setmanes…

Protagonistes:

Sira, Asharaf, Greta, Gerard, Marta, Amina.

Ens ha visitat la Mula!

Avui hem tingut una visita molt especial per a l’escola, però especialment per la nostra classe, ja que ens ha visitat la Mula! Ha estat la primera vegada que anàvem al pati gran, i alguns ens hem apropat atrets per la música i la bestiola que dóna nom a la nostra classe, i altres ens ho hem mirat des de la distància.

Els més atrevits fins i tot l’hem tocada. En nom de la classe, gràcies a les companyes de la Mula per venir a mostrar-nos-la!

Les vivències i els canvis

Ja entrem al darrer trimestre del curs! Si mirem enrere, sembla que no fa tant que començàvem, amb les nostres inseguretats i aquelles primeres setmanes d’adaptació, però han anat passant els mesos i el dia a dia a l’aula ha variat molt des de llavors.

Aquelles inseguretats s’han esvaït, i els temps compartit i totes aquelles experiències viscudes ens han donat una nova visió de l’entorn, nous recursos i noves maneres de relacionar-nos. Cada cop tenim més presents als demés, i ens agrada aquesta convivència.

També tenim cada cop més interès per certes propostes amb que els mestres de l’escola acompanyen les nostres rutines i que enriqueixen la nostra estada a l’aula. Les propostes com contes o audicions ens criden molt l’atenció, i la majoria de nosaltres ja som capaços d’estar una estoneta concentrats i concentrades.