Quina cosa tan estranya…

Avui el Biel ha portat uns fòssils de cargol… Eren una mica estranys… petits, durs, rugosos…

 

La Zoe mostra a l’Aina com posar-los fent una filera… El Martí, la Carla i la Irene no saben ben bé què fer amb ells…mica en mica s’han animat a tocar i li han cantat la cançó del “Cargol treu banya”

 

A través de l’art fem filosofia

L’Ester ens mostra una làmina d’art. A partir de la imatge observem, reflexionem, fem hipòtesis, imaginem, dialoguem… Aprenem a escoltar-nos els uns als altres. Cadascú aporta la seva pròpia visió d’allò que observa.

Davant la làmina que es mostra, la Zoe veu “Una nena que està plorant“, davant la pregunta “Per què plora?“, contesta que “no vol anar a l’aigua perquè està freda“. L’Olívia veu uns “pajaritos que están volando“, i verbalitza “que li fan por”. L’Aitor diu que “la senyora és la seva mama i que a dins l’aigua hi ha peixos, i la nena no té roba, no porta calçotets, ni mitjons”. On la Zoe veu una  nena que plora, l’Aitor veu la seva mare, l’Olívia una castanyera i un altre company una àvia… Tot es vàlid… pensem, posem en comú, respectem…